Creta, entrada al laberint

reta, entrada al laberint no és un llibre de viatges convencional. L’autor intenta, al llarg dels capítols, deixar entreobertes moltes de les portes d’accés a l’illa a fi que el visitant no esdevingui tan sols un simple turista d’ombrel·la i after sun, sinó que pugui també aprofundir en el caràcter i la personalitat de l’illa més gran de Grècia. El llibre parla d’història i de pedres —i a Creta n’hi ha moltes, de pedres—, per entendre el caràcter indòmit dels cretencs actuals. Un poble rere altre ha cobejat i ocupat l’illa en els diferents períodes històrics. Només així podem entendre l’arquitectura mestissa de l’illa, barreja d’elements mediterranis, bizantins, venecians, turcs i fins i tot egipcis. Creta brilla ja com un estel a l’època del bronze, amb la cultura minoica. És la seva aportació històrica més original. Es parla en el llibre dels palaus minoics, el tret diferenciador de Creta, i també de com els grecs van hel·lenitzar l’illa i de com, després d’aquests, van anar passant romans, àrabs, bizantins, francs, venecians, turcs, russos, egipcis, italians, alemanys. L’autor aborda també el paisatge físic, amb tots els seus matisos i gradacions, des dels suaus arenals de Réthimno i Khanià fins a les crestes més escarpades del Psiloritis —la muntanya més alta de Creta—, de les Muntanyes Blanques o del Dikte, passant per les gorges i els penya-segats, les cabanes de pastor, les dunes arraulides pel vent Líbic i els amables boscos de palmeres autòctones. El llibre repassa les principals personalitats, els homenots de l’illa, polítics com Venizelos, el gran etnarca del poble grec, músics com Xiluris, l’arcàngel de Creta, escriptors incommensurables com Kazantzakis i pintors deslocalitzats com Doménikos Theotokópulos, El Greco. Creta és una fàbrica de mites i fabulació. En el llibre es repassen els principals mites de l’illa, el del minotaure, el del rapte d’Europa, el de la cova on va néixer Zeus. Els cretencs tenen fama de mentiders des de l’antiguitat i l’autor s’endinsa en la mentida cretenca per entendre la mentalitat fantasiosa dels habitants de l’illa. Hi ha temps per parlar de literatura, dels principals autors, de l’Erotókritos, la gran obra cretenca de Vitsentzos Kornaros, de Kazantzakis, sobretot. El capítol sis, on s’aborda el període en què cretencs i turcs, cristians i musulmans, vivien junts a l’illa, es planteja com un relat literari amb personatges ficticis. Així l’autor deixa anar també la seva fantasia, la seva mentida particular, per recrear aquests fets recents de Creta. La Segona Guerra Mundial per si sola, amb la Batalla de Creta, mereix un capítol en aquest llibre. Els efectes traumàtics de la guerra són encara visibles a qualsevol racó de l’illa per més diminut que sigui. L’autor parla de la Creta actual, de la gent que coneix, de les preocupacions dels cretencs que avui habiten l’illa, de les olives —el principal conreu—, de la indústria turística, de la crisi econòmica, dels formatges que elaboren els pastors de Creta, de les armes que ressonen per l’illa durant les festes i enmig de la nit. Fins i tot assistirem a un casament, a un típic casament illenc. També es parla dels cretencs que han hagut de marxar de l’illa en diferents moments històrics, de la Creta fora de Creta i al final haurem de córrer, perduts enmig del laberint de Creta, per trobar el fil d’Ariadna que ens porti a l’aeroport per agafar el nostre vol de tornada.