Cuina i cuiners a la Corona d’Arago i Catalunya (Vol. 2)

En el volum anterior es fa un repàs del que és la figura del cuiner i el que ha representant al llarg de la Història així com la cuina des de diferents cultures que ens són properes. En aquest volum II ens hem centrat en vuit Mestres de cuina que ens han precedit i que, a banda de les seves grans habilitats i coneixements culinaris, ens han deixat testimoni de la seva sapiència en escrits i llibres. D’algun d’ells fins a dia d’avui mai se n’havia fet cap mena de divulgació, ni de la seva obra ni de la seva personalitat. És a dir, eren uns perfectes desconeguts, no tan sols pel públic en general sinó també pels professionals de la restauració pública i l’hoteleria. Podem copsar els Mestres Teodoro Bardají Mas, Ignasi Domènech Puigcercós, Sebastià Damunt Nincles, Ramón Rabaso Figuerola, Josep Rondissoni Battu, Joaquim Sans Miralles Antonio Santacreu Pociello i Joan Vila Gelpí. Cada un d’ells té de per sí una trajectòria pròpia i indestriable. En el decurs de la lectura hom podrà descobrir dades que son prou interessants –moltes d’inèdites–, i que s’han pogut documentar gràcies a la informació esparsa que hi ha i que l’autor ha procurat. Amb aquesta informació l’autor contribueix a enaltir els professionals esmentats. El volum III i últim reconstrueix la història culinària, especialment la barcelonina, des del 1885 –any de la creació de l’Artistica Culinaria (primer col·lectiu de cuiners)– fins l’any 2008, data de la desaparició del Montepio Art de Cuiners de Barcelona (l’últim col·lectiu, en aquest cas mutual).