Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya (Vol. 3)

En el volum I, Èpoques pretèrites, es va fer un balanç de la idiosincràsia de l’ofici de Cuiner i de la Cuina en general, des de diverses vessants tot i reculant al màxim en les diferents etapes de la Història on hi ha constància o vestigis de l’art gastronòmic, fins a arribar als inicis del segle XX, especialment a la ciutat de Barcelona. En el volum II, Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors, es va voler fer un homenatge a la figura de vuit Mestres que, per diversos motius, tenien mèrits suficients pel nostre reconeixement, fins i tot algun d’ells desconeguts pel professional que avui està davant dels fogons. Aquest volum III s’ha realitzat amb la recerca d’arxius de Barcelona i també amb l’ajut inestimable de bibliòfils que han posat a l’abast de l’autor documentació que fins ara restava guardada en algun racó, esperant que algú la divulgués. Així és com s’ha pogut donar a conèixer per primera vegada -si no anem errats- els primers “Estatutos” de l’Artistica Culinaria de Barcelona de l’any 1894, col·lectiu de Cuiners creat el 1885 i més endavant Montepío Arte de Cocineros de Barcelona, creat el 1898, sens dubte per uns homes que segurament estimaven la seva professió però sobretot que alhora tenien necessitat de millorar les seves condicions laborals, molt precàries i difícils en aquells anys. Amb la troballa de publicacions d’aquest col·lectiu i d’altres que també van existir, s’ha pogut, en bona part, donar una visió del que hem dit. Tot això, per tal de contextualitzar-ho, ha estat acompanyat de la incorporació de cites de treballs escrites per especialistes en Història Contemporània i que a casa nostra, afortunadament, en tenim i de molta solvència. Així es com s’avança, passant per la Guerra “incivil” Espanyola -amb tota la seva problemàtica-, i els col·lectius creats amb posteritat fins als nostres dies. Si Catalunya avui i arreu del món gaudeix d’un prestigi, sens dubte la nostra Cuina i la Gastronomia en general hi tenen un paper molt rellevant. Per això mateix, no podem oblidar els professionals que ens precediren i que en la seva saviesa ens transmeteren els seus coneixements que ens han permès arribar fins on som ara. Amb tota la modèstia però també amb fermesa, creiem que amb la publicació d’aquesta trilogia hem posat els fonaments del que temps a venir hauria de ser un estudi més aprofundit de la Cuina i els Cuiners a casa nostra. Altres haurien de seguir aquest camí avui iniciat.