El cosidor d’errades

Josep Jordà és fill d’obrers lligats en cost i ànima a la indústria tèxtil. A les riuades del 62 el pare, atrapat dintre la fàbrica, es mor per salvar una companya i deixa una vídua amargada i ressentida contra la vida, els rics i els empresaris, i que tira endavant el fill cosint errades a casa per a la mateixa fàbrica.

En Josep creix en una llar trista, fosca i humida, amb els escarabats com a joguines i sota una mare que té com a única fita que el fill arribi a ser majordom de sala o encarregat d’una fàbrica.

En fer els catorze anys, entra a la fàbrica i la feina li resulta aliena i embrutidora; no li surt bé cap relació amb cap noia perquè s’hi mostra apocat, tímid i maldestre. Als disset anys es busca feina pels seu commpte en una gestoria, on l’amo, en Molins, aviat s’adona que en Josep té qualitats per ser un bon gestor i li paga els estudis; així es converteix en el seu home de confiança.

En Josep cova ser quelcom més, aspira a ser una figura pública i ho pretén aconseguir mitjançant la vicepresidència del Cercle, entitat senyera de Terrassa dedicada a la promoció de les arts. Però en Raimon, enemic etern d’en Josep des dels jocs de pati de can Culapi, n’és el president i li talla sempre les ales. I té la Montse com a amant, de qui en Josep està enamorat.

El pintor Perallada, terrassenc i conegut internacionalment, ha mort a Mèxi, on vivia, i fa cessió de la seva col·lecció al Cercle si la sala d’exposicions reuneix les condicions necessàries. És l’empenta que en Josep necessita per emprendre una cursa per aconseguir la presidència del Cercle en què li va la vida, i per assolir els seus reptes, amb l’ajuda de la Montse.

Transita de la timidesa a l’aplom; de la inseguretat a l’estratègia, però de manera inesperada topa amb la Isela. Haurà de renunciar a tot per ella o es quedarà a la ciutat que l’ha vist créixer i que l’ha format tal com és?