la revolució democratica

La Història associa les primeres manifestacions de la democràcia als segles V i IV aC., a la Grècia clàssica. És ben cert que l’estructuració del sistema és inqüestionable, però cal estar amatents als efectes que va causar a la societat on anava destinada.
El consegüent desenvolupament ens permet ponderar que —al llarg de les distintes etapes del periple històric— hi ha hagut una irrefrenable tendència a dominar els recursos econòmics que cada societat ha generat, per la qual cosa s’han articulat una sèrie de mecanismes que han atorgat a uns pocs llur control.
A mesura que l’estructura de la jerarquia administrativa s’ha sofisticat, ha calgut que la fiscalització esdevingués més subtil, generant l’organització més adient per dirigir les societats directament o indirecta.
L’instrument per desenvolupar el sistema burocràtic, ha estat l’escriptura, nexe estratègic per transmetre la informació, registrar les operacions i associar totes les voluntats en una direcció i sentit determinats.
Tradicionalment, la jerarquia d’aquest desplegament generava una concentració de poder a través del binomi temple-palau, que calia legitimar mitjançant els mecanismes que la religió establia a través dels sacerdots-reis, com a intermediaris entre la divinitat i els súbdits.
Les pugnes derivades entre els poders temporals i els divins, han anat esmicolant els esquemes tradicionals, i cada vegada ha transcendit el poder econòmic com a variable determinant per condicionar l’evolució de les institucions.
Després de contextualitzar el binomi polític i econòmic a les característiques de les distintes societats, ens ha abellit d’estudiar si en l’actualitat hi ha hagut millores globals en un sistema de representació plenament democràtic.
Us animem a reflexionar sobre els resultats obtinguts, i establir les vostres reflexions orientades al nostre futur més proper.