Identitat compartida

Traslladats a l’episodi tèrbol del fratricidi de Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II ens balancegem per un període de la Història de Catalunya i, més extensament de la Tarraconense que podem qualificar de Catalunya ascendent. 
Aquesta dinàmica expansiva oscil·lava entre la conquesta militar, la consolidació del poder per via comercial i la incorporació de dominis territorials per enllaços matrimonials. 
Des del seu àmbit de sobirania el casal de Barcelona va distingir-se per la política d’enllaços matrimonials i d’activitat mercantil i tributària. Els comtats nord-occidentals de la Catalunya Vella, menats pel comtat d’Urgell, s’abonaren a l’estratègia dels senyors de la guerra; és a dir batalla o sotmetiment a ultrança i consolidació territorial amb una base d’hisenda extractiva.
En el cas dels Berenguer, l’expansió era vers el nord, a cavall dels Pirineus, amb una orientació posterior sud-est. Els Urgell —després d’esdevenir la pedra angular de la creació del domini de l’Aragó, al seu torn, bascularen vers ponent i el sud-oest. 
El caràcter enraonat basat en el dret natural visigot i la capacitat d’organització de l’administració romana va estructurar una confederació modèlica. 
La perpetuació d’un fratricidi al mateix període  i de similars característiques a l’univers lleones ens ha donat ales per investigar si en realitat fou un únic acte amb desdoblament de personatges, per la irrupció bel·lònida. 
La documentació generada per fonts secundàries —tergiversades, corregides en successives intervencions limitadores—, ha estat un entrebanc considerable per accedir a la realitat. Això no obstant, una recerca ordenada, estructurada, i analítica, amb capacitat contrastada per validar l’ajut de tècniques qualitatives i quantitatives, ens ha donat arguments, no sols per valorar la duplicació de la història d’un succés particular, sinó que l’entramat entaulat és d’un abast integral. El magma resultant ha superat totes les expectatives inicials, per albirar una fusió territorial que, en cas d’haver prosperat, potser estaríem parlant d’una Espanya o Confederació Ibèrica més prospera i plena, que la real basada en una alteritat ufanosa  i superba.