Noranta-sis hores

La filla de l’Alícia, una noia de vint-i-un anys, estudiant de dret, pateix una greu malaltia per la qual només existeix una solució: el trasplantament dels òrgans de l’aparell digestiu. La dona fa anys que observa amb impotència i desesperació com s’apaga la vida de la seva filla sense cap més opció que la d’esperar un donant. La Pilar, una dona jubilada, es disposa a passar el pont de l’1 de maig realitzant algunes de les coses que han anat quedant relegades des que dedica gran part del seu temps a tenir cura de les seves netes. El seu fill les ha portades a la platja a passar els quatre dies de festa, però un tràgic accident canviarà per complet les seves vides. Pilar s’enfrontarà aleshores a una situació que mai hauria imaginat i que la unirà de forma inevitable a l’Alícia sense arribar mai a conèixer-la. Ambdues dones viuran unes circumstàncies completament oposades submergides en la part més íntima i esquinçadora dels seus sentiments. Hi ha una sensació física inconfusible que coneixem com «nus a la gola» i que només ens provoca allò que realment ens emociona. No podem fingir-la, es produeix o no… Una punyent història que emociona des de l’inici. Una narrativa realista i equilibrada en la descripció de situacions i sensacions tan humanes com la incertesa, la por, el dolor i l’alegria…